Mobbing

És un conflicte laboral per desgràcia molt habitual i que cada vegada augmenta més. No té cap tipus de frontera i el trobem en tot tipus d’empreses i a tots nivells, però potser és més habitual trobar-lo a les empreses de serveis i més a les públiques que a les privades.

Comença a ser un tema molt preocupant ja que genera conseqüències molt negatives per les empreses i pels treballadors afectats: molta més rotació de treballadors, desmotivació per la feina, absentisme laboral, malestar en el grup, inseguretat personal, estres, ansietat, fracàs laboral, impotència, frustració, apatia, desinterès, baixa concentració, baixa autoestima, aïllament personal, depressió, ... i això comporta de manera directa i indirecta pèrdues a l’empresa, increment de les despeses sanitàries, problemes d’addicció, destrucció familiar, ...

Els accidents laborals no només són físics sinó que en hi ha molts de psicosocials que fins ara s’havien deixat molt de banda i que poden arribar a ser molt més greus que els altres. Se’ls hi ha de donar la importància que requereixen i intentar conscienciar a les empreses i treballadors de la seva gravetat i de la seva prevenció.

Popularització d'Internet

La popularització d’Internet ha sigut molt ràpida, ha aconseguit captar l’atenció, curiositat i necessitat de molta gent diferent, tothom hi busca i l’utilitza pel que més l’interessa, temes ben diferents i distants ja que té moltes ramificacions i usos. L’absoluta i total llibertat és un dels factors que més ha contribuït a l’interès per Internet juntament amb la seva flexibilitat, adaptabilitat i que permet que els propis usuaris puguin construir-la. Els propis usuaris són els que han fet una difusió paulatina i han estat capaços de trobar i redefinir els seus usos pràctics, d’oci, socials, ... La seva popularització també s’ha assolit en l’àmbit financer, comercial i social i ha penetrat en molts aspectes de les nostres vides. Aquesta popularització ha anat acompanyada i completament lligada al ràpid abaratiment dels equips informàtics, a les tarifes planes, a la comoditat per poder realitzar tots tipus de peticions des de casa, sense necessitat de desplaçar-nos, ...

Escletxa digital

Són les desigualtats socials que sorgeixen com a diferències en l’accés i la gestió de les tecnologies i impedeix una justa competència des de l’ igualtat d’oportunitats. Es produeix a causa de molts factors: falta de poder adquisitiu, alt cost de la tecnologia, alt cost dels ordinadors, falta d’alfabetització i formació, dificultats geogràfiques, ... Aquesta diferència socioeconòmica no només és entre els països rics i els països pobres sinó que també la trobem dins de cada país, entre individus, grups o àrees geogràfiques, en cap país del món, ni en el més ric, tots els ciutadans tenen accés a Internet.

Els constants avenços tecnològics els quals afavoreixen el desenvolupament educatiu, econòmic i social fan que cada vegada hi hagi més distància entre els rics i els pobres i els més desfavorits corren el risc de quedar fora del mercat laboral, ja que cada vegada exigeixen més coneixements i formació tecnològica.

S’estan fent molts esforços per buscar solucions a aquest gran problema però em sembla que trobar-hi una solució és molt difícil i complexa per no dir gairebé impossible. Ja només per la gent com nosaltres de classe mitjana és gairebé impossible seguir el ritme dels canvis tecnològics ja que suposa una despesa econòmica molt elevada, quan aconseguim tenir un ordinador a casa, després s’ha de tenir Internet amb mòdem, quan ho aconseguim ja ens hem quedat ben desfasats pq ara s’ha de tenir ADSL i entre mig s’ha hagut de canviar l’ordinador pq ja havia quedat completament obsolet, i tot això sense encantar-nos gaire ja que els nens a l’escola ja han de presentar tots els treballs a l’ordinador, els hi pengen coses per Internet i han de poder seguir el ritme que els hi exigeixen. Si volem pujar al carro de les noves tecnologies ens obliguen a convertir-nos ens uns “consumistes gairebé compulsius”.

Teletreball

Per mi el teletreball és molt i molt positiu per allò que tan es parla i que està tant de moda: la conciliació familiar i laboral. Ara sembla que finalment la Generalitat ha començat un Pla Pilot de teletreball (http://www.eapc.es/documents/2008/10908d.htm), ja seria hora que les administracions públiques ho posessin a la pràctica i a veure si serveix d'exemple per la resta d'empreses.

Jo no crec que aquest mètode de treball individualitzi al treballador i que l'aïlli, en cap moment el treballador perd el contacte amb l'empresa, la gran majoria, com també serà el cas dels treballadors de la Generalitat, han d'assistir físicament a l'empresa un parell o tres de dies a la setmana, això fa que mantinguin tot contacta amb l'empresa i amb la resta de treballadors i companys.

Aquest sistema fa que els treballadors no perdin el temps inútilment amb desplaçaments, fent cues, ... el treballador esdevé molt més rendible i molt menys estressat, tot el contrari del que pensa molta gent que consideren que amb això del teletreball els treballadors treballen molt menys que si estiguessin a l'empresa, només cal que el treballador sigui responsable amb les seves obligacions (si no ho és, no ho serà ni a casa ni a l'oficina) i que hi hagi una bona supervisió dels respectius caps a darrera.

Avui en dia les noves tecnologies ens permeten estar a Tailàndia i treballar igual com si estiguéssim a Barcelona (podem fer reunions per videoconferència, baixar-nos tota la documentació i fitxers que necessitem per correu electrònic, ...) això fa uns anys enrere hauríem dit que era impossible però avui en dia és tota una realitat. Ho trobo realment sorprenent i meravellós.