Són les desigualtats socials que sorgeixen com a diferències en l’accés i la gestió de les tecnologies i impedeix una justa competència des de l’ igualtat d’oportunitats. Es produeix a causa de molts factors: falta de poder adquisitiu, alt cost de la tecnologia, alt cost dels ordinadors, falta d’alfabetització i formació, dificultats geogràfiques, ... Aquesta diferència socioeconòmica no només és entre els països rics i els països pobres sinó que també la trobem dins de cada país, entre individus, grups o àrees geogràfiques, en cap país del món, ni en el més ric, tots els ciutadans tenen accés a Internet.
Els constants avenços tecnològics els quals afavoreixen el desenvolupament educatiu, econòmic i social fan que cada vegada hi hagi més distància entre els rics i els pobres i els més desfavorits corren el risc de quedar fora del mercat laboral, ja que cada vegada exigeixen més coneixements i formació tecnològica.
S’estan fent molts esforços per buscar solucions a aquest gran problema però em sembla que trobar-hi una solució és molt difícil i complexa per no dir gairebé impossible. Ja només per la gent com nosaltres de classe mitjana és gairebé impossible seguir el ritme dels canvis tecnològics ja que suposa una despesa econòmica molt elevada, quan aconseguim tenir un ordinador a casa, després s’ha de tenir Internet amb mòdem, quan ho aconseguim ja ens hem quedat ben desfasats pq ara s’ha de tenir ADSL i entre mig s’ha hagut de canviar l’ordinador pq ja havia quedat completament obsolet, i tot això sense encantar-nos gaire ja que els nens a l’escola ja han de presentar tots els treballs a l’ordinador, els hi pengen coses per Internet i han de poder seguir el ritme que els hi exigeixen. Si volem pujar al carro de les noves tecnologies ens obliguen a convertir-nos ens uns “consumistes gairebé compulsius”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada